Publicat el 01 març 2013.
La
batalla per la readmissió de Marcos Andrés Armenteros a Telefónica
comença a prendre dimensions considerables. Davant el silenciament
imposat pels mitjans sobre un tema que afecta un dels principals
inversors publicitaris a nivell estatal –al novembre La Vanguardia va arribar a clausurar el bloc de la periodista Lali Sandiumenge per parlar-ne-, la campanya ha traslladat els seus esforços a les xarxes socials.
Amb molta imaginació, habilitats i solidaritat de milers
d’internautes, les etiquetes #MovistarNóosavergüenzaunRato i
#Marcosreadmisión ha estat una de les més comentades a Twitter durant
tot el Congrés Mundials de Mòbils (MWC, per les seves sigles angleses)
–quan s’ha aprofitat per rellançar la campanya,- fins i tot més que les
pròpies etiquetes de l’esdeveniment.
Però no només a Twitter. Diversos blogs, un canal de Youtube, un grup de Facebook i una acció al carrer molt estètica, que ha convertit les clàssiques manifestacions en flashmobs,
i la vaga de fam –tant al novembre com durant el MWC- com a element
centrals dinamitzador. Una creativitat i una perseverança que han
superat les eines sindicals clàssiques i obtingut alguns resultats en
impacte mediàtic, amb referències a alguns grans mitjans com El País o Cuatro, o una portada a Le Monde.
En realitat, però, el ressò mediàtic ha deixat de ser central ja en
una campanya que s’ha centrat en la capacitat d’arribar a la ciutadania
únicament per les xarxes socials i els mitjans alternatius i digitals.
Una acció que ha tingut la seva reacció amb l’intent de Telefónica de manipular Twitter. Segons va descobrir una investigació de la Coordinadora d’Informàtica de la CGT,
el 26 de febrer –enmig de la celebració del MWC- centenars de comptes
de Twitter van llençar simultàniament l’etiqueta
#PalabrasNeciasMovistarSorda amb missatges contra la vaga de fam i
crítics amb Armenteros. Tot i que els comptes no tenien, a primera
vista, cap relació entre ells, tots compartien l’aplicació “Envio
mensajes” i moltes d’elles havies entat creades el mateix dia. Les
posteriors indagacions del col·lectiu sindical van aportar que la
majoria de comptes es dedicaven al que a la xarxa es coneix com
“astroturfing”, o sigui el reenviament automàtics de missatges,
normalment relacionats amb moda o tendències. Però un cop creada la
xarxa de comptes, aquesta podria ser llogada a institucions amb
necessitat de “colar” missatges massivament sense que se sàpiga que són
subvencionats. Segons la mateixa investigació, molts dels mateixos
comptes també havien participat en una campanya electoral del PP.
Una altra acció similar –més senzilla- podria haver estat la creació del perfil de Facebook “Marcos readmisión” per mantenir-lo inactiu.
Però en aquest cas les xarxes socials socials i internet han mostrat
ser un camp molt més complex a l’hora d’impedir la difusió d’una
informació que els mitjans tradicionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada