Dimarts 17 de setembre la plantilla de telefònica de Barcelona farem vaga per acompanyar al jutjat als nostres companys Francesc i Miquel, activistes del sindicalisme alternatiu a qui Telefònica intenta criminalitzar per evitar la llei de llibertat sindical i poder d’aquesta manera acomiadar-los.
En Francesc i en Miquel van rebre el proppassat juny casa seva sengles citacions judicial son se’ls imputava delictes penals: El motiu? Un post penjat al bloc www.teleAfonica.net, que el sindicat-plataforma EnConstrucció administra d’ençà el 2007 i que està orientat a difondre els conflictes i l’acció col·lectiva a les contractes de Telefònica. Al post els treballadors de la contracta AVANZIT, qui tenia la intenció de deixar milers de persones sense feina, van fer una crida als seus familiars i amics perquè obrissin d’avaria el seu telèfon mentre es duia a terme la vaga.
Telefònica, una poderosa transnacional, la direcció de la qual du a terme una forta censura corporativa als mitjans, que es reuneix regularment amb la monarquia i el govern, que ha farcit tot el nostre entorn de publicitat i la ha posada no importa on mirem (des del sostre del metro al programa d’en Wyoming passant pel Movistar Arena) persegueix penalment, com si es tractés de criminals, dos sindicalistes per la difusió d’un post en un bloc que en 7 anys a rebut unes 280.000 visites, tot plegat fa una mitjana de poc més de 100 visites diàries.
La desproporcionada reacció de la direcció de l’empresa que s’ha personat com acusació particular contra tots dos activistes per un inofensiu post, tan sols pot analitzar-se com l’intent de tancar amb pa i forrellat qualsevol esquerda que poguéssim obrir amb les noves formes de lluita sindical.
En Francesc i en Miquel van rebre el proppassat juny casa seva sengles citacions judicial son se’ls imputava delictes penals: El motiu? Un post penjat al bloc www.teleAfonica.net, que el sindicat-plataforma EnConstrucció administra d’ençà el 2007 i que està orientat a difondre els conflictes i l’acció col·lectiva a les contractes de Telefònica. Al post els treballadors de la contracta AVANZIT, qui tenia la intenció de deixar milers de persones sense feina, van fer una crida als seus familiars i amics perquè obrissin d’avaria el seu telèfon mentre es duia a terme la vaga.
Telefònica, una poderosa transnacional, la direcció de la qual du a terme una forta censura corporativa als mitjans, que es reuneix regularment amb la monarquia i el govern, que ha farcit tot el nostre entorn de publicitat i la ha posada no importa on mirem (des del sostre del metro al programa d’en Wyoming passant pel Movistar Arena) persegueix penalment, com si es tractés de criminals, dos sindicalistes per la difusió d’un post en un bloc que en 7 anys a rebut unes 280.000 visites, tot plegat fa una mitjana de poc més de 100 visites diàries.
La desproporcionada reacció de la direcció de l’empresa que s’ha personat com acusació particular contra tots dos activistes per un inofensiu post, tan sols pot analitzar-se com l’intent de tancar amb pa i forrellat qualsevol esquerda que poguéssim obrir amb les noves formes de lluita sindical.
L’esperit del 15M i les noves formes de lluita
Al 2011, coincidint amb l'esclat del 15M, els treballadors i treballadores de Telefònica es van indignar alhora per l’acomiadament del Marcos i la Mari Cruz per baixes mèdiques justificades. La ràbia i la impotència provocades per la injustícia ens van fer cercar noves formes de lluita i vam començar a utilitzar les eines que ens proporcionaven les noves tecnologies i la comunicació audiovisual.
Les noves tecnologies van obrir una petita finestra d'oportunitat per a un sindicalisme profundament afeblit per les estratègies del capitalisme a la globalització. Les xarxes socials, els blocs, mitjans lliures, etc, ens permeten superar, tot i que de forma molt limitada, la fragmentació a la qual estem sotmeses i trencar la censura mediàtica que imposa telefònica a través del xantatge de la publicitat.
El Francesc i el Miguel pertanyen a aquest sindicalisme indignat que treballa dins i fora de Telefònica per fer realitat el pitjor malson de la seva direcció: crear solidaritat entre els centenars de milers de persones que treballen per a la multinacional., independentment de quina sigui l'empresa que li paga la nòmina.
Un sindicalisme indignat que sap que els interessos de la direcció de l'empresa van en contra dels del conjunt de la societat.
Les noves tecnologies van obrir una petita finestra d'oportunitat per a un sindicalisme profundament afeblit per les estratègies del capitalisme a la globalització. Les xarxes socials, els blocs, mitjans lliures, etc, ens permeten superar, tot i que de forma molt limitada, la fragmentació a la qual estem sotmeses i trencar la censura mediàtica que imposa telefònica a través del xantatge de la publicitat.
El Francesc i el Miguel pertanyen a aquest sindicalisme indignat que treballa dins i fora de Telefònica per fer realitat el pitjor malson de la seva direcció: crear solidaritat entre els centenars de milers de persones que treballen per a la multinacional., independentment de quina sigui l'empresa que li paga la nòmina.
Un sindicalisme indignat que sap que els interessos de la direcció de l'empresa van en contra dels del conjunt de la societat.
Telefònica: una gran fàbrica de feina precària.
D’ençà de la seva privatització el 1999, les diferents direccions de Telefònica han assolit l'objectiu de destruir 50000 llocs de treball dignes mitjançat ERO voluntaris. El proppassat 4 de setembre el president de Telefònica de España, Luis Miguel Gilpérez, piulava cofoi que “Telefònica continuava creant llocs de treball, 424 joves que s'incorporaven a la plantilla com a becaris”. Des del Twitter de la Marea Blava li responíem “bé, ara tan sols queda contractar 495736 becaris més per substituir amb precaris els 50.000 llocs de treball dignes destruïts des que l'empresa es va privatitzar”
De forma paral·lela a aquesta destrucció de feina, Telefònica, i aquí hem de donar la raó a Gilpérez, ha creat molta i molta feina. L'empresa té un veritable exèrcit de treballadores i treballadors precaris repartits arreu del món entre una munió d'empreses subcontractades. Segons la revista Fortune, el 2011 tenia 285.106 persones treballant directament per ella arreu del món i s'hi hauria d'afegir els centenars de milers de persones contractes en cadenes d'empreses subcontractades que moltes vegades acaben esdevenint falsos autònoms.
Malgrat que tots aquests milers de treballadors i treballadores treballem per a Telefònica, les diferències jurídiques han donat lloc a situacions laborals molt diferents: diferents salaries, diferents categories, diferents jornades laborals. Aquesta fragmentació fa difícil que els qui treballem a Telefònica reconeguem com a companys aquells qui treballen en d'altres empreses. Pensem que les condicions laborals diferents fan que tinguem diferents interessos i, d’aquesta manera, no ens adonem que som legió i que plegats podríem fer front a les intencions del poderós grup neocon que manega l'empresa, i que, conjuntament amb la resta de l'IBEX 35, rumia com convertir-nos en mà d'obra dòcil i barata per a poder competir als mercats internacionals
De forma paral·lela a aquesta destrucció de feina, Telefònica, i aquí hem de donar la raó a Gilpérez, ha creat molta i molta feina. L'empresa té un veritable exèrcit de treballadores i treballadors precaris repartits arreu del món entre una munió d'empreses subcontractades. Segons la revista Fortune, el 2011 tenia 285.106 persones treballant directament per ella arreu del món i s'hi hauria d'afegir els centenars de milers de persones contractes en cadenes d'empreses subcontractades que moltes vegades acaben esdevenint falsos autònoms.
Malgrat que tots aquests milers de treballadors i treballadores treballem per a Telefònica, les diferències jurídiques han donat lloc a situacions laborals molt diferents: diferents salaries, diferents categories, diferents jornades laborals. Aquesta fragmentació fa difícil que els qui treballem a Telefònica reconeguem com a companys aquells qui treballen en d'altres empreses. Pensem que les condicions laborals diferents fan que tinguem diferents interessos i, d’aquesta manera, no ens adonem que som legió i que plegats podríem fer front a les intencions del poderós grup neocon que manega l'empresa, i que, conjuntament amb la resta de l'IBEX 35, rumia com convertir-nos en mà d'obra dòcil i barata per a poder competir als mercats internacionals
No és penal, és laboral
La direcció de telefònica tenia un problema, més de setanta mil treballadors i treballadores amb les mateixes condicions laborals, més de setanta mil persones que podien reaccionar davant d'un atac global a les seves condicions laborals dignes. Així doncs l'empresa, davant de la possible i més que probables, reacció de la plantilla davant d'un ERO forçós, ha decidit pagaR acomiadaments voluntaris a preu d'or. Aquests ERO passaran a la història com a uns dels millors mecanismes de desmobilització del capitalisme a l'estat espanyol.
A Telefònica, el sindicalisme alternatiu ha lluitat sense treva contra els ERO, tot i que no els ha pogut aturar, perquè sabem que com menys plantilla siguem més fàcil li resultarà a la direcció precaritzar-nos i més difícil serà lluita per estendre les nostres condicions laborals a la resta del sector de les telecomunicacions i a tota la societat.
La nostra activitat sindical està orientada a impedir que la direcció de Telefònica assoleixi els seus plans d'aixecar el seu imperi sobre feina esclava. Lluitem perquè la plantilla de Telefònica augmenti i això passa perquè s'hi incorpori el personal subcontractat”. En intentar desfer-se del Francesc i del Miquel, l'empresa vol desfer-se de qui treballa per assolir la fita que més la molesta: la unió dels i les treballadores. Els companys i les companyes del Francesc i del Tete sabem que ens hi duguem i, per tot plegat, anirem a declarar amb ells perquè sabem que aquest cas no és penal, és laboral
A Telefònica, el sindicalisme alternatiu ha lluitat sense treva contra els ERO, tot i que no els ha pogut aturar, perquè sabem que com menys plantilla siguem més fàcil li resultarà a la direcció precaritzar-nos i més difícil serà lluita per estendre les nostres condicions laborals a la resta del sector de les telecomunicacions i a tota la societat.
La nostra activitat sindical està orientada a impedir que la direcció de Telefònica assoleixi els seus plans d'aixecar el seu imperi sobre feina esclava. Lluitem perquè la plantilla de Telefònica augmenti i això passa perquè s'hi incorpori el personal subcontractat”. En intentar desfer-se del Francesc i del Miquel, l'empresa vol desfer-se de qui treballa per assolir la fita que més la molesta: la unió dels i les treballadores. Els companys i les companyes del Francesc i del Tete sabem que ens hi duguem i, per tot plegat, anirem a declarar amb ells perquè sabem que aquest cas no és penal, és laboral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada