[Article
publicat a la secció Impressions del setmanari La
Directa nº 367 el 25 de juny de 2014]
Telefónica té una plantilla fixa de 20.000 persones i prop de 100.000 subcontractades a l'Estat. Una part d'aquestes persones, la plantilla de Cotronic de Barcelona, que treballa instal·lant i reparant línies per a Telefónica, estan mobilitzades des del mes d'abril. El que va néixer com una lluita per aturar el deteriorament de les condicions laborals en l'empresa s'ha convertit després de dos mesos i gràcies a la coordinació sindical entre contractes i empresa principal, en un conflicte contra la destrucció d'ocupació digna que supera el marc concret de Cotronic i afecta el conjunt de treballadors i treballadores subcontractades i en plantilla de Telefónica.
Ni la primera vaga del 29 d'abril, amb un seguiment de prop del 90%, ni les jornades de vaga posteriors del 29 i 30 de maig, amb seguiments del 60%, han aconseguit que l'empresa s'assegui a negociar. De moment l'única reacció de Cotronic han estat efectuar set acomiadaments i amenaçar els i les vaguistes que no tornarien a treballar en cap de les contractes de Telefónica.
Que la direcció de l'empresa no s'avingui a negociar amb una plantilla en peu de guerra, unida, amb una actitud combativa i valenta, malgrat la repressió, només es pot comprendre pel nivell de subcontractació que hi ha a l'empresa. Cotronic té 85 persones en nòmina i un centenar de treballadores i treballadors subcontractats, la majoria falsos autònoms. Falsos emprenedors que resulten encara més barats que la plantilla mileurista, que treballen 10h o 12h diàries sense queixar-se, que si tenen un accident laboral no comput en l'accidentabilitat laboral de l'empresa i que no s'organitzaran per fer una vaga i molt menys per les condicions laborals d'una plantilla que la subcontractació fa que considerin la competència. Per què hauria de negociar amb el comitè, Cotronic, per una vaga que està fent a efectes pràctics no més del 25% de la seva mà d'obra?
La situació a Cotronic es reprodueix a les contractes de Telefónica i a l'empresa principal. Les empreses segueixen una estratègia de destrucció de plantilles fixes que se substitueixen per cadenes de subcontractació on cada nova baula sotmet els treballadors a condicions laborals més precàries. Fa tres anys Cotronic tenia unes 190 persones en plantilla, ara ja són només 85; a Cotronic Madrid ja només en queden 20; Telefónica ha destruït 50000 llocs d'ocupació digna. Externalitzant el treball estable, Telefónica i les seves contractes redueixen costos laborals i flexibilitzen la mà d'obra, però aquest no és el gran avantatge que obtenen de la subcontractació. El gran avantatge és que la subcontractació permet aixecar murs invisibles entre els treballadors amb diferents condicions laborals, i per tant, mina la nostra capacitat d'organitzar-nos.
Els treballadors i treballadores subcontractades i fixes de Telefónica treballem braç a braç, en un mateix espai, fent la mateixa feina i per la mateixa empresa final; el que ens separa és que una construcció legal, la subcontractació, fa que ens interpretem com a competència entre nosaltres. El sindicalisme quotidià a Telefónica, respecta i apuntala aquests murs invisibles però el conflicte de Cotronic, que recull els fruits del treball, ardu i llarg, d'una altra manera d'entendre el sindicalisme, està dinamitant les fronteres.
Fent cas omís de les veus que ens diuen que oficialment som de la la mateixa empresa ni del mateix sector, delegats i delegades sindicals de diferents organitzacions de Telefónica i les seves contractes col·laborem activament en la mobilització, repartint comunicats, organitzant assemblees conjuntes, compartint recursos. A l'última ronda d'assemblees de comitè de Telefónica, treballadors de plantilla i subcontractats ens vam reunir per primera vegada per parlar de la problemàtica. Quelcom inaudit dins el sindicalisme telefònic i que ha alertat molt l'empresa, que va amenaçar amb sancions si els treballadors subcontractats entraven a les centrals on no treballen habitualment. Ni tan sols van permetre que estiguessin al vestíbul, darrere dels torns, on pot entrar qualsevol altra persona.
Els esforços per estendre el conflicte d'allò concret a allò general es materialitzaran en una primera vaga conjunta de les contractes i Telefónica el 30 de juny a la província de Barcelona. Tot i que encara no tenim el teixit social suficient per tenir el seguiment que mereix una mobilització d'aquestes característiques, unes 4000 persones que treballem per a Telefónica en una modalitat contractual o una altra estem cridades a la vaga contra la destrucció d'ocupació digna. Exigim que es limiti la subcontractació, la readmissió de les persones acomiadades, l'acomiadament improcedent opció del treballador, la subrogació de personal... I sobretot, exigim a les contractes que els subcontractats i els autònoms passin a formar part de la plantilla.
La lluita per la incorporació en plantilla del personal subcontractat apareix en l'actual escenari de balcanització de la mà d'obra com l'únic element capaç d'aglutinar els interessos dels centenars de milers dels treballadors de Telefónica i les seves contractes. Implica comprendre que l'estratègia del capital és buscar la manera que no trobem objectius comuns perquè no sapiguem com lluitar conjuntament. Equival a superar la interpretació capitalista de l'altre com a competència i reconèixer-lo com a company de ple dret, com el millor aliat per colpejar plegats contra la injustícia feta multinacional. El 30 de juny a Telefónica començarem a colpejar juntes.
http://merceamado.blogspot.com.es/2014/06/a-telefonica-colpejarem-juntes.html
