El cas de Marcos Andrés, el treballador de
Telefónica
que va ser acomiadat per baixes mèdiques justificades, agafa cada
vegada més ressò. Andrés, acompanyat d'uns quants treballadors de la
companyia que li han donat suport, ha fet unes quantes protestes per
demanar la readmissió, com ara una vaga de fam durant vint-i-tres dies.
Ahir diputats d'ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP s'hi van reunir i s'han
compromès a portar el cas al parlament. En l’entrevista, Andrés ens
parla de la situació actual i de les accions de protesta que pensen fer
enguany.
Quan fou acomiadat de Telefónica, Andrés feia vint-i-quatre anys que
hi treballava i tenia una hèrnia causada per la postura repetida en el
lloc de feina. Tot amb tot, Andrés va intentar faltar a la feina el
mínim d’hores, però, després de presentar-se a les eleccions sindicals
pel sindicat
COBAS, l'empresa el va
acomiadar. Ell va denunciar l'empresa per discriminació sindical i fou
readmès, però Telefònica va demanar la revisió del cas i la jutgessa va
declarar improcedent l’acomiadament. Amb aquesta sentència a la mà,
l'empresa va poder decidir sobre la seva readmissió.
—Heu estat l'únic treballador de Telefònica acomiadat per baixes mèdiques a Catalunya.
—Penso que va ser una simple excusa. L'empresa ha reduït la plantilla
original de 65.000 treballadors a 20.000 en tan sols 15 anys i vol
substituir-nos a tots per treballadors amb contractes precaris. De fet,
dos mesos més tard del meu acomiadament van presentar un ERO voluntari
que pretenia reduir 6.500 treballadors més grans de 53 anys. Això només
té una explicació: volien espantar la plantilla perquè s'hi adherissin.
—Creieu que aconseguireu la readmissió?
—És
difícil, perquè l'empresa s’ha tancat molt i estic segur que es
penedeixen d'haver-me escollit a mi i no un altre. A més, si em
readmeten serà una batalla perduda i servirà de precedent. Tot i això,
crec que ho podem aconseguir perquè tenim la força necessària. Només cal
que sentin l'alè dels treballadors al clatell.
—Hi ha hagut cap més acomiadat?
—No, ara volen
que la gent es calmi. De fet, tan bon punt vam començar la vaga de fam
els directius de l'empresa es van reunir d'urgència amb CCOO i UGT per
establir una taula de revisió de casos extraordinaris de baixes
mèdiques. Aquesta taula ja era al conveni quan em van despatxar a mi,
però la van activar després per fer veure a la gent que el meu cas no es
repetiria.
—Heu rebut força mostres de suport.
—Sí, estic
molt content perquè la plantilla de Telefònica és força covarda i, en
canvi, el dia que em van acomiadar van sortir quasi 2.000 persones al
carrer. A més, també hem rebut molt suport extern de col·lectius i gent
que se sent representada amb el conflicte, perquè de fet la reforma
laboral afecta molta gent.
—Com s'hi arriba, a una vaga de fam?
—Després de
l'última sentència, vaig dir als meus companys que no volia fer més
recursos, però que si volien estava disposat a lluitar contra la llei
que havia causat el meu acomiadament. Volia que em readmetessin, però
també que no s'acomiadés ningú més per baixes mèdiques. Fins aquell
moment havíem estat invisibles i estàvem tips de protestar i que ningú
ens fes cas. Per això calia fer alguna cosa grossa. Va ser aleshores
quan vam pensar en la vaga de fam.
—A part això, el patiment va servir de res més?
—Dues setmanes després de la vaga de fam em van trucar els interlocutors
de l’empresa per oferir-me diners en canvi de callar. Es pensen que
tots tenim els mateixos valors que ells, però no ho vaig acceptar perquè
no lluitàvem per diners, sinó pels drets de les persones. El més
important és que la protesta va servir per remoure la consciència de
molts treballadors i alguns polítics d’esquerres es van acostar a
nosaltres.
—De fet ja us hi heu reunit...
—Sí, s’han
compromès a enviar una carta als directius de Telefònica per reunir-se
amb ells i introduir una proposició al Parlament de Catalunya. A més,
tenir parlamentaris al nostre costat és molt important perquè és una
finestra més als mitjans de comunicació.
—Quines accions més fareu?
—Aprofitarem el
Mobile World Congres per tornar atacar la imatge de l’empresa, que és el
que els fa mal. Potser fem una acampada, una altra vaga de fam o una
tancada però no volem que un acomiadament per baixa mèdica els surti
gratuït, mentre ells s’emporten una gran quantitat de diners.
—I Rodrigo Rato fitxa per Telefònica...
—I
l'Urdangarín... Però el més fort no és això, sinó que l'any que em van
acomiadar, els tres directius més importants de l'empresa es van
repartir 18 milions d'euros i l'empresa va fer el record de beneficis
guanyant 10.000 milions d'euros.
Aprovechando la celebración del Mobile World Congress (MWC) en Barcelona, donde Telefónica Movistar fue una de las grandes expositoras, muchos tuiteros empezaron a criticar a la empresa con el hashtag, #MovistarNóosAvergüenzaUnRato. Surgió entonces una especie de “contrataque” con el hashtag #PalabrasNeciasMovistarSorda. Este hashtag, a favor de Movistar, comenzó a expandirse hasta convertirse en Trending Topic a nivel de toda España. El problema comienza cuando un gran número de cuentas de Twitter
no tienen ninguna relación entre sí y se inician los envíos al mismo
tiempo, y todos a través de la misma herramienta de envío de tuits
programados, “EnvíoMensajes”. Estos mensajes
son claramente a favor de la empresa y en contra de la persona
despedida. Además, todas estas cuentas habían sido creadas el mismo día y
utilizaban imágenes de perfil claramente falsas, como modelos famosos.
Manu Contreras
