Les més visitades

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos. Mostrar tots els missatges

2.18.2013

NOTA DE PREMSA 18/02/13

NOTA DE PREMSA



Treballadors i treballadores de Telefònica tornen a la vaga de fam durant el Congrés de Mòbils. 

Un cop fracassades les negociacions, torna la lluita per la readmissió d'en Marcos Andrés Armenteros, injustament acomiadat per baixes mèdiques.

 La reunió entre un grup de diputats del Parlament i el director general de Telefònica Catalunya, Kim Faura, va acabar sense resultats positius. La direcció de l'empresa continua negant-se a readmetre en Marcos Andrés Armenteros. Al final de la reunió dels diferents portaveus dels grups polítics d'ERC, PSC-PSOE, ICV-EUiA i CUP-AE van manifestar la seva voluntat de seguir defensant la readmissió d'en Marcos, donant suport a les accions que els treballadors i treballadores de Telefònica duran a terme. 

Després de les accions realitzades aquests dies, els treballadors i treballadores de Telefònica intensificarem la nostra lluita de cara fonamentalment al Mobile World Congress 2013 (MWC) que se celebrarà a Barcelona entre el 25 i 28 de febrer. 

Ens sembla del tot inhumà que les empreses de telefonia mòbil celebrin aquest esdeveniment fastuós sense escatimar cap mena de luxe mentre sotmeten a les seves plantilles a acomiadaments per baixa mèdica, com a Telefónica-Movistar, o ERO com el de Vodafone, que afecta més del 30% de la plantilla.

 El 23 de febrer, a partir de les 2 de la tarda, un grup de 15 treballadors iniciaran una vaga de fam per la reamisisó d'en Marcos fins a la fi del Congrés de Mòbils, el 28 de febrer. En aquest nodrit grup s'inclouen treballadors i treballadores de plantilla de Barcelona i Euskal Herria, treballadors de les subcontractes de Telefónica i companys i companyes recentment prejubilades. La vaga es realitzarà en els locals on es va realitzar l'anterior vaga de fam que va durar 23 dies, la seu del Comitè d'Empresa de Telefònica de Barcelona al carrer de Marquès de Campo Sagrado, 22. No obstant això, té previst traslladar-se a les portes del Congrés de Mòbils durant la seva celebració. 

La vaga de fam es mantindrà almenys fins a la finalització del Congrés de Mòbils el 28 de febrer, moment en què, d'acord amb les perspectives de negociació que s'hagin obert, es decidirà la seva continuació o no. 

La mateixa tarda del 23 de febrer, els vaguistes de fam i companys de Telefònica acudiran a la manifestació prevista (Fem-els Fora! Juntes Podem!), Sumant-se a la columna laboral que partirà des de la seu del Comitè d'Empresa de Telefònica. 

El dia 25, primera jornada del Congrés de Mòbils, tindrà lloc una jornada de vaga de la plantilla de Telefònica de Barcelona per poder inaugurar el Congrés tal com es mereix, reivindicant la fi dels acomiadaments per malaltia i la readmissió automàtiques dels acomiadaments declarats improcedents. 

Adjuntem un calendari complet amb totes les activitats previstes per als pròxims dies.

 Convidem als mitjans de comunicació a fer-se ressò d'aquestes accions i transmetre al conjunt de la ciutadania que la nostra no és una lluita puntual, o aïllada. És una lluita per la readmissió del Marcos però també una lluita perquè aquestes injustícies no es repeteixin en el futur. No podem permetre que grans empreses amb beneficis com Telefònica s'aprofitin de la reforma laboral per acomiadar injustament als seus treballadors i treballadores.

  

Barcelona, 18 febrer 2013



Plataforma Marcos-Readmissió 


Contactes de Premsa: 
Enrique Mosquera -660620669
 
Josep Bel - 639390710



Més informació:

BLOC: http://huelgadehambreentelefonica.blogspot.com.es

FACEBOOK: Huelga de Hambre en Telefónica
TWITTER: @ HHTelefonica
E-mail: huelgahambremovistar@gmail.com








11.18.2012

Torxes davant Diagonal 00



vagafam_torxes_Ramon Fornell_002vagafam_torxes_Ramon Fornell_003vagafam_torxes_Ramon Fornell_004vagafam_torxes_Ramon Fornell_005vagafam_torxes_Ramon Fornell_006vagafam_torxes_Ramon Fornell_007
vagafam_torxes_Ramon Fornell_008vagafam_torxes_Ramon Fornell_009vagafam_torxes_Ramon Fornell_010vagafam_torxes_Ramon Fornell_011vagafam_torxes_Ramon Fornell_012vagafam_torxes_Ramon Fornell_013

Torxes davant Diagonal 00
16 de novembre. 12 dies en vaga de fam i Kim Faura Batlle segueix sense voler rebre ni al Comité d'empresa ni als treballadors en vaga de fam, que protesten davant la injustícia de la totpoderosa multinacional. Una processó de torxes en suport als que lluiten.

11.15.2012

CARTA DE MARCOS A LOS DIRECTIVOS DE MOVISTAR - TELEFÓNICA

Me dirijo a los directivos Jesús Figueroa, Mª Belén de la Hoz, y Alberto Cases, que el 4 de febrero de 2011 decidieron hacer uso del artículo 52d para despedirnos a Mª Cruz y a mí, y que aun habiendo perdido tres juicios, uno nulo y dos improcedentes, han persistido en su decisión.

      
 Os escribo desde mi cama, aquí en la central de Paralelo, en la improvisada habitación en la que hoy hace 11 días, cinco compañeros y yo, comenzamos la Huelga de hambre. Mientras buscaba, con la mirada perdida, cómo comenzar esta carta he visto colgada en el techo  la manzana. No, no penséis, la cabeza va más lenta pero se mantiene lúcida; la manzana es real. La colgamos nosotros mismos el día que comenzamos. Supongo que era una manera de reírnos del hambre que íbamos a pasar, una manera de expiar ese demonio. Lo cierto es que, ocho días después, me doy cuenta de que hemos olvidado la manzana y el hambre.
 Tenéis que saber que a todas horas hemos visto entrar, por la puerta de la tercera planta de Paralelo, a compañeras y compañeros que vienen a alimentarnos con la verdad que, durante muchos años, había permanecido oculta bajo el temor y la resignación. La verdad de una plantilla que sabe de vuestra obsesión por acabar con ella para poder así externalizar el trabajo y hacerlo más barato; gente que sabe que no os importa en qué condiciones trabajan autónomos, contratas y subcontratas mientras vuestros sueldos millonarios crezcan, y los accionistas sonrían felices al conocer la cuenta de resultados. Nos alimentan las personas que entran por esa puerta y nos abrazan porque saben que nos utilizasteis a Mª Cruz y a mí para atemorizarles a ellos; que saben que esto que habéis hecho con nosotros es inhumano, una agresión desproporcionada del fuerte con el débil, exactamente, una injusticia. Miro la manzana y no siento nada distinto al mirar la silla, la puerta, o el albornoz de Laurentino. Hoy comprendo más que nunca que hay nutrientes que no te da la comida ni el dinero; ese alimento inmaterial te permite levantar la cabeza y mirar a los lados, comenzar lentamente a salir del miedo y la obediencia, y tengo la certeza de que ese alimento le hace bien a la gente y a nosotros.
  Durante estos días hemos sentido a la gente como un rumor que crece. Por aquí pasan  también colectivos de todo tipo, políticos y medios para interesarse y darnos su apoyo. En lo personal estoy lleno del calor y la solidaridad de los compañeros, especialmente de los que han decidido iniciar esta huelga a mi lado. Y no me refiero sólo a los que no comen. Me refiero al medio centenar de personas que de una manera u otra también son parte de esta huelga.
  Me pregunto si podéis imaginar la puñalada que me disteis aquel 4 de febrero, y no hablo en sentido figurado, hablo de quedarte sin aire, hablo de 24 años de vida en Telefónica desplomándose en un instante sin previo aviso, hablo de los ocho meses que vinieron después, y de esta nueva puñalada de julio. No sé si tenéis la capacidad de poneros en la piel de una persona que sólo tiene su trabajo para subsistir, quizá os quede demasiado lejos, lo que sí sé es lo que esperabais. Esperabais que me fuera a casa a llorar y a limpiarme las lagrimas con la indignación; esperabais que asumiera la agresión, pero como veis os equivocabais de persona, no quiero el dinero de la indemnización, sólo quiero trabajar y reivindicar una cosa: dignidad. 
    Pero no penséis que esto es mérito de la huelga que estamos haciendo, la huelga es la reacción que vosotros habéis provocado. Pensad bien lo que os voy a decir; antes de despedirnos se habían eliminado ya 45000 puestos de trabajo dignos y os disponíais a terminar con 6500 más. ¿Hacía falta despedir a dos personas por bajas médicas? ¿Os dais cuenta lo clara que quedó vuestra intención de atemorizar a los candidatos al ERE? Y una vez ya estaban los 6500 prejubilados ¿Hacía falta volver a despedirme después de un nulo y un improcedente? ¿Qué queréis demostrar? ¿No os dais cuenta de que esta es una plantilla que lleva sintiendo la presión de saber que, sea lo antigua que sea, tenga el valor profesional que tenga, es una plantilla a exterminar? Los humanos somos complejos, el miedo y el sometimiento tiene un límite, y quizá os vendría bien hacer converger vuestro sentido del poder con el sentido humano que parecéis no contemplar. Vosotros no lo sabéis, porque lleváis aquí la mitad de tiempo que nosotros, pero hubo otro tiempo en el que las direcciones de esta empresa tenían cierta sensibilidad hacia la plantilla, hay casos concretos que podría citar. Todos hemos de aprender algo de nuestros antecesores, la historia es algo de la que todos hemos de aprender, vosotros también. Tenéis una oportunidad idónea para hacer un gesto, para cambiar el rumbo de la confrontación que habéis provocado.
La manzana se pudre, nuestros cuerpos se deterioran, pero tenemos el ánimo satisfecho y listo para comenzar otro tiempo dentro y fuera de Telefónica.



Carta de Marcos a los directivos de Movistar - Telefónica from Huelga de Hambre Telelefónica on Vimeo.