-Trencar
el cercle mediàtic, el
cas del Marcos és conegut arreu i ha traspassat l’àmbit dels
moviments socials per arribar al conjunt de la societat. Abans de la
vaga de fam, el cas del Marcos, era un entre d’altres mil
conflictes laborals. Mostra d’això es la quantitat de polítics,
fins hi tot en campanya electoral, que han acudit a visitar els
vaguistes, els líders dels sindicats majoritaris s’han vist
obligats a anar a donar suport a la vaga de fam, malgrat que aquesta no
era aprovada per les seves seccions a l’empresa.
-Aconseguir
la unió entre moviments
socials i lluites laborals.
La vaga de fam ha aconseguit recuperar un vincle que s’havia
trencat des de feia massa temps, entre centres de treball i carrer.
Ha reforçat la nova onada de lluites, i ha obert la porta a un
incipient “15M” dins del mon laboral, replantejant les velles
formes d’acció sindical i provant-ne de noves.
-Els
sindicats majoritaris no
son imprescindibles. La
dependència dels sindicats majoritaris alhora d’afrontar
conflictes ha quedat superada, i s’ha aconseguit desbordar les
formes clàssiques de l’acció política-sindical al lloc de
treball, vinculant carrer i sindicalisme com a forma de lluita.
-L’acumulació
de forces que ha suposat
aquestes tres setmanes serà un capital que es posarà en valor en
futures mobilitzacions, siguin de Telefònica o no. L’identificació
amb la lluita de la plantilla de Telefònica per part de col·lectius
com la PAH, els Iaioflautes, les assemblees del 15M i múltiples
nuclis locals fa que ara mateix la lluita dels treballadors de Telefònica sigui referencial en aquest cicle d’acció política i
pugui ser agafada com exemple per d’altres conflictes.
-Atacar
a les multinacionals on
més els hi fa mal (la imatge). La vaga de fam ens ha ensenyat que desmuntar la imatge de Telefònica és el que més fruits pot donar,
cal una interpel·lació directe amb l’empresa des de múltiples
llocs, els centres de treball, el carrer, les botigues, les trucades,
les xarxes socials,…
-La mobilització de nou d’una
plantilla. La imatge que
s’ha començat a transmetre és que la plantilla de Telefònica ha
començat a engegar, les concentracions als centres, les Flash Mob's,
la plataforma “Si, soy rentable”, ajuden a visualitzar que la lluita
que s’esta tirant endavant no és la de 5 persones, sinó que els
cercles immediats hi estan implicats (familias, companys de treball)
-La
força i la potencia de les xarxes
socials en les lluites.
Amb la vaga de fam s’ha aconseguit visualitzar la potencia de les
xarxes socials en els conflictes laborals. Sobretot les dues primeres
setmanes, on si que va fer efecte el bloqueig mediàtic, la xarxa
(Twitter i Facebook) va aconseguir fer arribar la lluita a moltes
persones que la van projectar cap als mass media (El periodico, BTV,
TV3, La Vanguardia, 20minutos, Ara, El Pais, Catalunya Radio,
Vilaweb…)
-Aconseguir
que la vaga general i la campanya electoral hagin servit per
potenciar la lluita
i no per amagar-la. Un dels riscos més importants que existien és que
dos moments de molta agitació social com són la Vaga General del
14N i les eleccions del 25N acabessin tapant la lluita concreta de la
vaga de fam. En comptes d’això, no sabem si de forma intuïtiva o
per bona estratègia s’ha sabut aprofitar aquests dos moments per
situar la vaga de fam a primer pla, personatges polítics que
aquests dies estaven amb una agenda molt plena han vingut o s’han
vist obligats a venir a la central de Marques de Campo Sagrado
(Herrera, David Fernandez, Tarda, Gallego, Alvarez, Cayo Lara,
Forcades, Colau, Sabino Cuadra, Cañamero,…)
El
moment de la Vaga General va servir per generar un punt de
trobada, no només de mobilització social sinó també de discurs, amb
les persones més representatives a nivell de l’esquerra actual
(Etxezarreta, Oliveres,…) que no se senten vinculades amb els
sindicats majoritaris.
-Posar
el tema de les baixes
mèdiques a l’agenda política.
La vaga de fam ha servit per identificar un enemic clau dins del
genèric de la reforma laboral, els acomiadaments per baixes
mèdiques, aquest fet facilita visualitzar la reivindicació i la fa
comprensible per gran part de la societat.
-La
vinculació amb d’altres
lluites. El compromís que
han mostrat els vaguistes durant aquests dies és una jugada
solidaria d’anada i tornada. La foto diària, solidaritzant-se
contra les bales de goma, els docents en lluita, Cafè amb Llet, la
PAH, son llaços que serviran per una futura lluita.
Una
ultima reflexió, fins al moment ningú no havia empleat un mètode de
lluita com el que vosaltres heu realitzat, per això era molt difícil
controlar els temps, la dificultat de trencar el silenci mediàtic,
els possibles relleus, l’impacte d’una mesura tant dràstica al si
dels moviments, valorar si és una victòria o no… Tot aquesta experiència ara si que la teniu i possiblement és una de les victòries més importants alhora de plantejar una futura estratègia
de cara al conflicte que vindrà.
Això
és només un punt i seguit.
